Al igual que en el otro documento este también contiene textos y fotografías para ampliar el apartado “del món clàssic a l’actualitat: viure en societat.” de la unidad 4 del libro Latín 4º ESO. En este apartado explico las clases sociales y los edificios donde vivían en función de su pecunia (domus, insula, villa).
Después de una introducción en la que les establezco las características de las sociedad en época monárquica, me centro en la República; naturalmente el cambio en los estamentos de la sociedad no vino de inmediato con el nuevo régimen, sino de la mano de un largo transcurso de tiempo, desde la instauración del nuevo régimen-509 a.C- hasta el final de siglo III a.C., fecha en que se consigue la igualdad civil entre patricios y plebeyos (cf. esquema infra).
SOCIEDAD ROMANA III a.C.
A) NO LIBRES.
- esclavos, prisioneros de guerra, niños robados por piratas.
B) LIBRES.
- Extranjeros (peregrini).
- Ciudadanos (cives). Poseen la civitas, el derecho de ciudadanía que otorga una serie de derechos civiles a quien la posee: patricios y plebeyos.
Los derechos son: ius sufragii, ius honorum, ius provocationis, ius conubii, ius comercii.
A continuación seguimos el libro para leer más detenidamente la esencia de cada uno de estos grupos, y añadimos otros, a saber, los clientes. Eran plebeyos que voluntariamente buscaban la protección de algún patricio adinerado, al que llamaban patronus. Entre ellos se establecía una relación de dependencia mutua, recíproca: el cliente se encargaba de obedecer a su patrono y éste le ofrecía protección jurídica.
Entre los esclavos podemos distinguir dos clases:
1) esclavos públicos: propietarios del Estado; eran la mano de obra para las obras públicas: mantenimiento de vías, calzadas, calles, edificios, picar en las minas-como Espartaco-.
2) esclavos privados: propietarios de una familia y que se dedicaban a las labores domésticas o rurales.
Como guinda a todo esto leemos el texto 1 y lo comentamos.
El texto 2 me sirve de introducción para el siguiente punto del apartado: la vida en la ciudad y en el campo. Seguimos el libro y cuando acabamos el punto “la vida a la ciutat” leemos el texto 2 y lo comentamos. Frente a la vida en la ciudad oponemos la vida en el campo, texto 3 “Beatus ille qui procul negotiis” de Horacio, texto 4a y 4b de Marcial (son unos epigramas). Y por último he añadido 3 fotografías: una insula, donde vivía la gente más humilde, plebeyos pobres, por ejemplo; una domus, donde vivía la gente más adinerada, y una vila romana, una casa rural, con su tierra, fuente, lugar de esparcimiento y alojamiento para los esclavos. UNITAT 4. DEL MÓN CLÀSSIC A L'ACTUALITAT: VIURE EN SOCIETAT.
1-) Els esclaus de Larci s'hi rebel·len en contra perquè els tractava tirànicament. Un dia mentre es banyava...
Larcius superbus et saevus dominus erat. Dum in villa Formiana lavabat, repente saevum dominum multi servi circumsistunt et contundunt. Larcius, sive quia non sentiebat, sive quia simulabat, quietus et extentus iacebat. Fidi servi et ancillae ad dominum concurrunt et conclamant. Diffugiunt mali servi. Plini el Jove, Adaptat de Cartes III, 14 Traducció
Larci era un senyor soberbi i cruel. Mentre es rentava a la vila de Formias, de sobte molts esclaus envolten el cruel senyor i el colpegen. Larci, sia perquè no escoltava, sia perquè fingia, jeia quiet i extés. Els esclaus fidels i les esclaves acudeixen a l'amo i escridassen. Els esclaus rebels fugen de la casa.
2-) El renou dels carrers a Roma
Ante tamen veniet: nobis properantibus obstat
unda prior, magno populus premit agmine lumbos
qui sequitur; ferit hic cubito, ferit assere duro
alter, at hic tignum capiti incutit, ille metretam.
pinguia crura luto, planta mox undique magna
calcor, et in digito clavus mihi militis haeret. Juvenal, Sàtires III, 243-248
3-) Evocació de la vida del camp.
'Beatus ille qui procul negotiis ut prisca gens mortalium, paterna rura bubus exercet suis solutus omni faenore neque excitatur classico miles truci neque horret iratum mare forumque vitat et superba civium potentiorum limina ergo aut adulta vitium propagine altas maritat populos aut in reducta valle mugientium prospectat errantis greges inutilisque falce ramos amputans feliciores inserit aut pressa puris mella condit amphoris aut tondet infirmas ovis vel cum decorum mitibus pomis caput Autumnus agris extulit, ut gaudet insitiva decerpens pira certantem et uvam purpurae, qua muneretur te, Priape, et te, pater Silvane, tutor finium libet iacere modo sub antiqua ilice, modo in tenaci gramine: labuntur altis interim ripis aquae, queruntur in Silvis aves frondesque lymphis obstrepunt manantibus, somnos quod invitet levis at cum tonantis annus hibernus Iovis imbris nivisque conparat, aut trudit acris hinc et hinc multa cane apros in obstantis plagas aut amite levi rara tendit retia turdis edacibus dolos pavidumque leporem et advenam laqueo gruem iucunda captat praemia quis non malarum quas amor curas habet
haec inter obliviscitur? quodsi pudica mulier in partem iuvet
domum atque dulcis liberos, Sabina qualis aut perusta Solibus pernicis uxor Apuli, sacrum vetustis exstruat lignis focum lassi Sub adventum viri claudensque textis cratibus laetum pecus distenta siccet ubera et horna dulci vina promens dolio dapes inemptas adparet: non me Lucrina iuverint conchylia magisve rhombus aut scari, siquos Eois intonata fluctibus hiems ad hoc vertat mare, non Afra avis descendat in ventrem meum, non attagen Ionicus iucundior quam lecta de pinguissimis oliva ramis arborum aut herba lapathi prata amantis et gravi malvae salubres corpori vel agna festis caesa Terminalibus vel haedus ereptus lupo; has inter epulas ut iuvat pastas ovis videre properantis domum, videre fessos vomerem inversum boves collo trahentis languido positosque vernas, ditis examen domus, circum renidentis Laris.' haec ubi locutus faenerator Alfius, iam iam futurus rusticus, omnem redegit idibus pecuniam, quaerit kalendis ponere. Horaci, Epodes I, 2 Traducció
“ Feliç l'home que, allunyat dels negocis, com el llinatge dels mortals dels temps antics, conrea els camps heredats del pare amb uns bous que li pertanyen, lliure del neguit dels venciments, que no és despertat, a la milícia, per l'eclafit esfereïdor de la trompeta ni redubta la mar embravida i defuig el fòrum i els llindars altius dels ciutadans poderosos. Així, doncs, marida les sarments, ja crescudes de les vinyes als alts pollancres o vigila, en una val pregona, els mugidors ramats dispersos, talla amb el podall les branques inútils i n'empelta de més productives o posa dins d'unes gerres netes la mel espremuda o esquila les indefenses ovelles, o bé, quan Autumne ha alçat damunt dels camps el seu cap ornat de fruites madures, com frueix collint les peres d'empelt i el raïm que rivalitza amb la porpra per obseqiar-vos a tu, Príap, i a tu, pare Silvà, protector dels termes. Li és grat d'ajeure's, sia sota una vella alzina, sia damunt l'atapeïda gespa. S'escolen mentrestant entre uns marges alts els rierols, es lamenten dins dels bodcatges els ocells i les fonts amb la remor de l'aigua que raja fan venir un so lleuger. Però, quan el temps hivernal de Júpiter tonant aglomera les pluges i les neus, ell amb la gossada acaça de totes bandes els feroços senglars cap a les xarxes teses davant d'ells, o bé en un pal llis para les teles de malles amples, parany per als golafres tords, i atrapa en els llaços uns bons premis, una poruga llebre i una grua migradora. ¿Qui no s'oblida, amb aquests esplais, de les cruels angoixes que porta l'amor?
I si, amés d'això, una dona honesta tingués la seva part en la cura de la casa i d'uns infants xamosos i, com una pagesa sabina o com la muller d'un àpul feinador, amuntegués a la sagrada llar la llenya seca a l'arribada del marit cansat i, en tancar el gras bestiar dins el clos de canyissos, munyís els braguers botits i, bo i traiet de la dolça gerra el vi de l'any, aparellés uns menjars no comprats, el que és a mi, no em plaurien pas més les conquilles del llac Lucrí o el rèmol o els escars de Creta, si per cas una fragorosa tempesta de les mars orientals n'empenyia alguns cap a la nostra, ni l'ocell africà ni el francolí de Jònia no baixarien pas el meu estómac mai més delitosos que l'oliva collida de les branques més opulentes de l'arbre o l'agrella que estima els prats i les malves saludables a un gos carregat o l'anyella immolada per fer les Terminals o el cabrit rescatat del llop. Durant aquests àpats, com és de plaent de veure els fatigats bous portant al bescoll llangorós la rella girada i els esclavets nats a la casa, eixam que indica la seva riquesa, asseguts a l'entorn dels Lars brillosos.”
Dit això, l'usurer Alfi que estava a punt de fer-se camperol, havent recuperat per les idus tots els diners prestats, mira de col·locar-los per a les calendes.
4-) Motius per a viure al camp.
Cur saepe sicci parva rura Nomenti Laremque villae sordidum petam, quaeris?
Nec cogitandi, Sparse, nec quiescendi in urbe locus est pauperi. Negant vitam
ludi magistri mane, nocte pistores, aerariorum marculi die toto; hinc otiosus sordidam quatit mensam Neroniana nummularius massa, illinc balucis malleator Hispanae tritum nitenti fuste verberat saxum; nec turba cessat entheata Bellonae, nec fasciato naufragus loquax trunco, a matre doctus nec rogare Iudaeus, nec sulphuratae lippus institor mercis. numerare pigri damna quis potest somni? Dicet quot aera verberent manus urbis, cum secta Colcho Luna vapulat rhombo. Tu, Sparse, nescis ista, nec potes scire, Petilianis delicatus in regnis, cui plana summos despicit domus montis, et rus in urbe est vinitorque Romanus nec in Falerno colle maior autumnus, intraque limen latus essedo cursus, et in profundo somnus, et quies nullis offensa linguis, nec dies nisi admissus. Nos transeuntis risus excitat turbae, et ad cubilest Roma. Taedio fessis dormire quotiens libuit, imus ad villam. Marcial, XII, 57 Traducció
Em preguntes per què vaig tant sovint al meu petit camp de l'àrida regió de Noment, i a la pobra llar de la meva vil·la? És que, Espars, a la ciutat no hi ha lloc perquè una persona no gaire rica pugui meditar o descansar. Al matí t'amarguen la vida els mestres d'escola, de nit els forners, durant tot el dia els martells dels ferrers; qui pot enumerar els problemes que hi ha per dormir tranquil? Tu, Espars, ni ho saps, ni ho pots saber, estant mimat com estàs, a la finca de Petili, on la casa, en el pla, mira cap al cim de les muntanyes i fins i tot tens un ample caminal per anar en carro dins la teva propietat. Aquí el son pot ser profund, perquè cap xerrameca no destorba el teu descans ni tampoc la llum del dia no la deixes entrar en la teva cambra. A nosaltres, en canvi, ens desperten les rialles de la turba de vianants, i tota Roma està davant el dormitori. De tant en tant, cansats d'aquest avorriment, ens abelleix anar a dormir ben amagats a la vil·la.
Quid mihi reddat ager quaeris, Line, Nomentanus?
Hoc mihi reddit ager: te, Line, non uideo. Marcial, II, 38. Traducció
Em perguntes, Linus, què em rendeix el meu camp de Noment?
Això em rendeix el meu camp: que no t'he de veure.
5-) Domus romana on hi vivien les families més acomodades.
6-) Insula romana on hi vivia la gent més humil.
7-) Vil·la romana que les persones més acomodades posseien al camp.
Política y derecho romanos
Aquí tenemos una serie de textos y fotografías que me han servido para ampliar el apartado “Del món clàssic a l’actualitat: política i drets romans” de la unidad 3 de latín 4º de ESO. En este apartado expliqué las instituciones políticas de Roma y el Derecho romano (tan solo unas pinceladas).
Primeramente, como introducción les hablé del nacimiento de la democracia, que como es conocido “nació” en Grecia de la mano de Pericles. Les aclaré los conceptos griegos “oligarquía”, “monarquía”, “tiranía” y “democracia”, así como “democracia directa” VS “democracia representativa” y por último un concepto introducido por los ilustrados franceses: “sufragio universal”.
A continuación ya me trasladé a Roma; previo paso por el periodo monárquico los romanos conocieron un nuevo sistema de gobierno: la República basada en tres instituciones políticas: El Senado (creado por Rómulo, según la leyenda), las tres asambleas o comicios (curiados, centuriados y por tribus) y las magistraturas encuadradas en el llamado cursus honorum.
Después de leer el libro y subrayar los aspectos más importantes de cada apartado llegamos a las magistraturas y como no venía en el libro las características generales pues se las expliqué, a saber, la electividad, la gratuidad, la colegialidad (íntimamente ligada al ius intercessionis), la anualidad y por último la responsabilidad.
A continuación vimos una a una las magistraturas y sus funciones, de la de menor rango a la de mayor: cuestura, tribunado de la plebe, edilidad, pretura y el consulado; y como magistraturas extra ordinem, la dictadura y la censura.
Entonces amplié estos conceptos con el texto 1, 2, la fotografía del Senado, y el texto 4.
Por lo que respecta al Derecho Romano estuvimos viendo más que nada el paso de las leyes no escritas, basadas en la costumbre (derecho consuetudinario) a la 1ª codificación de leyes, La ley de las XII tablas, gracias a la lucha entre patricios y plebeyos. Y por último cerramos el capítulo con Justiniano y su obra Corpus Iuris Civilis, que es una recopilación de todo el derecho Romano que ha servido de base para el derecho de occidente. Para ampliar un poco más esta pincelada del Derecho leimos el último texto y vimos unas cuantos aforismos jurídicos:
a)Accesorium sequitur suum principales “lo que depende sigue a aquello de lo cual depende”. Es decir, si una persona tiene una posesión, por ejemplo un terreno, es también poseedor de lo que está dentro de ese terreno, por ejemplo, un árbol y sus frutos.
b)Audiatur et altera pars “que se escuche también la otra parte”. En una disputa deben escucharse las dos partes.
c)Pacta sunt servando “los pactos han de ser respetados”
d)In dubio, pro reo “ante la duda, a favor del reo” UNITAT 3.DEL MÓN CLÀSSIC A L'ACTUALITAT: POLÍTICA I DRETS ROMANS
1-) Una vida molt completa.
Cato, ortus municipio Tusculo, primum stipendium meruit annorum decem septemque, tribunus militum in Sicilia fuit. Quaestor obtigit P. Africano consule. Aedilis plebis creatur cum C. Helvio. Pretor provinciam obtinuit Sardiniam. Consulatum gessit cum L. Valerio Flacco, sorte provinciam obtinuit Hispaniam citeriorem, exque ea triumphum deportavit.
In omnibus rebus singulari fuit industria: nam et agricola sollers et peritus iuris consultus et magnus imperator et probabilis orator et cupidissimus litterarum fuit, quarum studium senior arripuerat. Cornel·li Nepot, Adaptat de Cató 1-3. Traducció
Cató, nascut al municipi de Túscul, en primer lloc va fer el servei militar als 17 anys, fou tribú militar a Sicília. Va esdevenir qüestor quan era cònsol Publi Africà. Va ser nombrat edil de la plebs juntament amb Gneu Helvi. Quan era pretor va governar la província Sardenya. Va desenvolupar el consolat juntament amb Luci Valeri Flac, va governar per sort la província d'Hispania citerior, i d'aquesta va tornar triunfant. Ell únicament tenia una gran activitat en tots els assumptes: doncs fou un habilidós pagés, un expert en el jurisconsult, un gran general, un apreciable orador i també un apassionadíssim de les lletres, l'estudi de les quals va començar de jove.
2-) El Senat.
Condidit civitatem, quam ex nomine suo Romam vocavit. Postea haec egit: multitudinem finitimorum in civitatem recepit, centum ex senioribus legit, quorum consilio omnia agebat, quos senatores nominavit propter senectutem. Deinde regnum Priscus Tarquinius accepit. Hic numerum senatorum duplicavit. Eutropi, Adaptat de Breviari I, 2 i 6. Traducció
(Rómul) Va fundar la ciutat que va nomenar Roma a partir del seu nom. Després va fer aquestes coses: va acceptar una multitud de pobles veïns a la ciutat, va triar cent persones entre les ancianes, amb la decissió de les quals ho feia tot, als quals les va nomenar senadors a causa de la seva vellesa. Després va regnar Tarquini Prisc. Aquest va duplicar el nombre de senadors.
3-) El Senat romà reunit a la Curia Hostilia. Fresc de Cesare Maccani, Roma (Aquest fresc representa una catilinària pronunciada per Ciceró-a l’esquerra del fresc- contra Catalina-a la dreta, assegut.)
4-) La finalitat de la vida política
Honorum populi finis est consulatus. Ciceró, Planc 60. Traducció
La finalitat de les magistratures del poble es el consolat.
5-) Classificació del Dret
Nam nos ministri iuris separamus aequum ab iniquo, licitum ab illicito. Dividitur quidem ius in duas species: aliud privatum, aliud publicum; et haec omnia plene et aperte exemplificat. Item dividitur ius privatum in tres species, nam colligitur ex iure naturali et ex iure gentium et ex iure civili. Ulpià, I, 1, 1. Traducció
Nosaltres, els ministres del dret, distingim el que és just del que és injust, el que és lícit del que és illícit. Sense cap dubte el dret es divideix en dos tipus: un de privat i un de públic; i exemplifica totes aquestes coses de manera plena i àmplia. De la mateixa manera el dret privat es divideix en tres tipus: doncs està compost del dret natural, del dret de gents i del dret civil.
Vivir en sociedad
Al igual que en el otro documento este también contiene textos y fotografías para ampliar el apartado “del món clàssic a l’actualitat: viure en societat.” de la unidad 4 del libro Latín 4º ESO. En este apartado explico las clases sociales y los edificios donde vivían en función de su pecunia (domus, insula, villa).
Después de una introducción en la que les establezco las características de las sociedad en época monárquica, me centro en la República; naturalmente el cambio en los estamentos de la sociedad no vino de inmediato con el nuevo régimen, sino de la mano de un largo transcurso de tiempo, desde la instauración del nuevo régimen-509 a.C- hasta el final de siglo III a.C., fecha en que se consigue la igualdad civil entre patricios y plebeyos (cf. esquema infra).
SOCIEDAD ROMANA III a.C.
A) NO LIBRES.
- esclavos, prisioneros de guerra, niños robados por piratas.
B) LIBRES.
- Extranjeros (peregrini).
- Ciudadanos (cives). Poseen la civitas, el derecho de ciudadanía que otorga una serie de derechos civiles a quien la posee: patricios y plebeyos.
Los derechos son: ius sufragii, ius honorum, ius provocationis, ius conubii, ius comercii.
A continuación seguimos el libro para leer más detenidamente la esencia de cada uno de estos grupos, y añadimos otros, a saber, los clientes. Eran plebeyos que voluntariamente buscaban la protección de algún patricio adinerado, al que llamaban patronus. Entre ellos se establecía una relación de dependencia mutua, recíproca: el cliente se encargaba de obedecer a su patrono y éste le ofrecía protección jurídica.
Entre los esclavos podemos distinguir dos clases:
1) esclavos públicos: propietarios del Estado; eran la mano de obra para las obras públicas: mantenimiento de vías, calzadas, calles, edificios, picar en las minas-como Espartaco-.
2) esclavos privados: propietarios de una familia y que se dedicaban a las labores domésticas o rurales.
Como guinda a todo esto leemos el texto 1 y lo comentamos.
El texto 2 me sirve de introducción para el siguiente punto del apartado: la vida en la ciudad y en el campo. Seguimos el libro y cuando acabamos el punto “la vida a la ciutat” leemos el texto 2 y lo comentamos. Frente a la vida en la ciudad oponemos la vida en el campo, texto 3 “Beatus ille qui procul negotiis” de Horacio, texto 4a y 4b de Marcial (son unos epigramas). Y por último he añadido 3 fotografías: una insula, donde vivía la gente más humilde, plebeyos pobres, por ejemplo; una domus, donde vivía la gente más adinerada, y una vila romana, una casa rural, con su tierra, fuente, lugar de esparcimiento y alojamiento para los esclavos.
UNITAT 4. DEL MÓN CLÀSSIC A L'ACTUALITAT: VIURE EN SOCIETAT.
1-) Els esclaus de Larci s'hi rebel·len en contra perquè els tractava tirànicament. Un dia mentre es banyava...
Larcius superbus et saevus dominus erat. Dum in villa Formiana lavabat, repente saevum dominum multi servi circumsistunt et contundunt. Larcius, sive quia non sentiebat, sive quia simulabat, quietus et extentus iacebat. Fidi servi et ancillae ad dominum concurrunt et conclamant. Diffugiunt mali servi.
Plini el Jove, Adaptat de Cartes III, 14
Traducció
Larci era un senyor soberbi i cruel. Mentre es rentava a la vila de Formias, de sobte molts esclaus envolten el cruel senyor i el colpegen. Larci, sia perquè no escoltava, sia perquè fingia, jeia quiet i extés. Els esclaus fidels i les esclaves acudeixen a l'amo i escridassen. Els esclaus rebels fugen de la casa.
2-) El renou dels carrers a Roma
Ante tamen veniet: nobis properantibus obstat
unda prior, magno populus premit agmine lumbos
qui sequitur; ferit hic cubito, ferit assere duro
alter, at hic tignum capiti incutit, ille metretam.
pinguia crura luto, planta mox undique magna
calcor, et in digito clavus mihi militis haeret.
Juvenal, Sàtires III, 243-248
3-) Evocació de la vida del camp.
'Beatus ille qui procul negotiis ut prisca gens mortalium, paterna rura bubus exercet suis solutus omni faenore neque excitatur classico miles truci neque horret iratum mare forumque vitat et superba civium potentiorum limina ergo aut adulta vitium propagine altas maritat populos aut in reducta valle mugientium prospectat errantis greges inutilisque falce ramos amputans feliciores inserit aut pressa puris mella condit amphoris aut tondet infirmas ovis vel cum decorum mitibus pomis caput Autumnus agris extulit, ut gaudet insitiva decerpens pira certantem et uvam purpurae, qua muneretur te, Priape, et te, pater Silvane, tutor finium libet iacere modo sub antiqua ilice, modo in tenaci gramine: labuntur altis interim ripis aquae, queruntur in Silvis aves frondesque lymphis obstrepunt manantibus, somnos quod invitet levis at cum tonantis annus hibernus Iovis imbris nivisque conparat, aut trudit acris hinc et hinc multa cane apros in obstantis plagas aut amite levi rara tendit retia turdis edacibus dolos pavidumque leporem et advenam laqueo gruem iucunda captat praemia quis non malarum quas amor curas habet
haec inter obliviscitur? quodsi pudica mulier in partem iuvet
domum atque dulcis liberos, Sabina qualis aut perusta Solibus pernicis uxor Apuli, sacrum vetustis exstruat lignis focum lassi Sub adventum viri claudensque textis cratibus laetum pecus distenta siccet ubera et horna dulci vina promens dolio dapes inemptas adparet: non me Lucrina iuverint conchylia magisve rhombus aut scari, siquos Eois intonata fluctibus hiems ad hoc vertat mare, non Afra avis descendat in ventrem meum, non attagen Ionicus iucundior quam lecta de pinguissimis oliva ramis arborum aut herba lapathi prata amantis et gravi malvae salubres corpori vel agna festis caesa Terminalibus vel haedus ereptus lupo; has inter epulas ut iuvat pastas ovis videre properantis domum, videre fessos vomerem inversum boves collo trahentis languido positosque vernas, ditis examen domus, circum renidentis Laris.' haec ubi locutus faenerator Alfius, iam iam futurus rusticus, omnem redegit idibus pecuniam, quaerit kalendis ponere.
Horaci, Epodes I, 2
Traducció
“ Feliç l'home que, allunyat dels negocis, com el llinatge dels mortals dels temps antics, conrea els camps heredats del pare amb uns bous que li pertanyen, lliure del neguit dels venciments, que no és despertat, a la milícia, per l'eclafit esfereïdor de la trompeta ni redubta la mar embravida i defuig el fòrum i els llindars altius dels ciutadans poderosos. Així, doncs, marida les sarments, ja crescudes de les vinyes als alts pollancres o vigila, en una val pregona, els mugidors ramats dispersos, talla amb el podall les branques inútils i n'empelta de més productives o posa dins d'unes gerres netes la mel espremuda o esquila les indefenses ovelles, o bé, quan Autumne ha alçat damunt dels camps el seu cap ornat de fruites madures, com frueix collint les peres d'empelt i el raïm que rivalitza amb la porpra per obseqiar-vos a tu, Príap, i a tu, pare Silvà, protector dels termes. Li és grat d'ajeure's, sia sota una vella alzina, sia damunt l'atapeïda gespa. S'escolen mentrestant entre uns marges alts els rierols, es lamenten dins dels bodcatges els ocells i les fonts amb la remor de l'aigua que raja fan venir un so lleuger. Però, quan el temps hivernal de Júpiter tonant aglomera les pluges i les neus, ell amb la gossada acaça de totes bandes els feroços senglars cap a les xarxes teses davant d'ells, o bé en un pal llis para les teles de malles amples, parany per als golafres tords, i atrapa en els llaços uns bons premis, una poruga llebre i una grua migradora. ¿Qui no s'oblida, amb aquests esplais, de les cruels angoixes que porta l'amor?
I si, amés d'això, una dona honesta tingués la seva part en la cura de la casa i d'uns infants xamosos i, com una pagesa sabina o com la muller d'un àpul feinador, amuntegués a la sagrada llar la llenya seca a l'arribada del marit cansat i, en tancar el gras bestiar dins el clos de canyissos, munyís els braguers botits i, bo i traiet de la dolça gerra el vi de l'any, aparellés uns menjars no comprats, el que és a mi, no em plaurien pas més les conquilles del llac Lucrí o el rèmol o els escars de Creta, si per cas una fragorosa tempesta de les mars orientals n'empenyia alguns cap a la nostra, ni l'ocell africà ni el francolí de Jònia no baixarien pas el meu estómac mai més delitosos que l'oliva collida de les branques més opulentes de l'arbre o l'agrella que estima els prats i les malves saludables a un gos carregat o l'anyella immolada per fer les Terminals o el cabrit rescatat del llop. Durant aquests àpats, com és de plaent de veure els fatigats bous portant al bescoll llangorós la rella girada i els esclavets nats a la casa, eixam que indica la seva riquesa, asseguts a l'entorn dels Lars brillosos.”
Dit això, l'usurer Alfi que estava a punt de fer-se camperol, havent recuperat per les idus tots els diners prestats, mira de col·locar-los per a les calendes.
4-) Motius per a viure al camp.
Cur saepe sicci parva rura Nomenti Laremque villae sordidum petam, quaeris?
Nec cogitandi, Sparse, nec quiescendi in urbe locus est pauperi. Negant vitam
ludi magistri mane, nocte pistores, aerariorum marculi die toto; hinc otiosus sordidam quatit mensam Neroniana nummularius massa, illinc balucis malleator Hispanae tritum nitenti fuste verberat saxum; nec turba cessat entheata Bellonae, nec fasciato naufragus loquax trunco, a matre doctus nec rogare Iudaeus, nec sulphuratae lippus institor mercis. numerare pigri damna quis potest somni? Dicet quot aera verberent manus urbis, cum secta Colcho Luna vapulat rhombo. Tu, Sparse, nescis ista, nec potes scire, Petilianis delicatus in regnis, cui plana summos despicit domus montis, et rus in urbe est vinitorque Romanus nec in Falerno colle maior autumnus, intraque limen latus essedo cursus, et in profundo somnus, et quies nullis offensa linguis, nec dies nisi admissus. Nos transeuntis risus excitat turbae, et ad cubilest Roma. Taedio fessis dormire quotiens libuit, imus ad villam.
Marcial, XII, 57
Traducció
Em preguntes per què vaig tant sovint al meu petit camp de l'àrida regió de Noment, i a la pobra llar de la meva vil·la? És que, Espars, a la ciutat no hi ha lloc perquè una persona no gaire rica pugui meditar o descansar. Al matí t'amarguen la vida els mestres d'escola, de nit els forners, durant tot el dia els martells dels ferrers; qui pot enumerar els problemes que hi ha per dormir tranquil? Tu, Espars, ni ho saps, ni ho pots saber, estant mimat com estàs, a la finca de Petili, on la casa, en el pla, mira cap al cim de les muntanyes i fins i tot tens un ample caminal per anar en carro dins la teva propietat. Aquí el son pot ser profund, perquè cap xerrameca no destorba el teu descans ni tampoc la llum del dia no la deixes entrar en la teva cambra. A nosaltres, en canvi, ens desperten les rialles de la turba de vianants, i tota Roma està davant el dormitori. De tant en tant, cansats d'aquest avorriment, ens abelleix anar a dormir ben amagats a la vil·la.
Quid mihi reddat ager quaeris, Line, Nomentanus?
Hoc mihi reddit ager: te, Line, non uideo.
Marcial, II, 38.
Traducció
Em perguntes, Linus, què em rendeix el meu camp de Noment?
Això em rendeix el meu camp: que no t'he de veure.
5-) Domus romana on hi vivien les families més acomodades.
6-) Insula romana on hi vivia la gent més humil.
7-) Vil·la romana que les persones més acomodades posseien al camp.
Política y derecho romanos
Aquí tenemos una serie de textos y fotografías que me han servido para ampliar el apartado “Del món clàssic a l’actualitat: política i drets romans” de la unidad 3 de latín 4º de ESO. En este apartado expliqué las instituciones políticas de Roma y el Derecho romano (tan solo unas pinceladas).Primeramente, como introducción les hablé del nacimiento de la democracia, que como es conocido “nació” en Grecia de la mano de Pericles. Les aclaré los conceptos griegos “oligarquía”, “monarquía”, “tiranía” y “democracia”, así como “democracia directa” VS “democracia representativa” y por último un concepto introducido por los ilustrados franceses: “sufragio universal”.
A continuación ya me trasladé a Roma; previo paso por el periodo monárquico los romanos conocieron un nuevo sistema de gobierno: la República basada en tres instituciones políticas: El Senado (creado por Rómulo, según la leyenda), las tres asambleas o comicios (curiados, centuriados y por tribus) y las magistraturas encuadradas en el llamado cursus honorum.
Después de leer el libro y subrayar los aspectos más importantes de cada apartado llegamos a las magistraturas y como no venía en el libro las características generales pues se las expliqué, a saber, la electividad, la gratuidad, la colegialidad (íntimamente ligada al ius intercessionis), la anualidad y por último la responsabilidad.
A continuación vimos una a una las magistraturas y sus funciones, de la de menor rango a la de mayor: cuestura, tribunado de la plebe, edilidad, pretura y el consulado; y como magistraturas extra ordinem, la dictadura y la censura.
Entonces amplié estos conceptos con el texto 1, 2, la fotografía del Senado, y el texto 4.
Por lo que respecta al Derecho Romano estuvimos viendo más que nada el paso de las leyes no escritas, basadas en la costumbre (derecho consuetudinario) a la 1ª codificación de leyes, La ley de las XII tablas, gracias a la lucha entre patricios y plebeyos. Y por último cerramos el capítulo con Justiniano y su obra Corpus Iuris Civilis, que es una recopilación de todo el derecho Romano que ha servido de base para el derecho de occidente. Para ampliar un poco más esta pincelada del Derecho leimos el último texto y vimos unas cuantos aforismos jurídicos:
a) Accesorium sequitur suum principales “lo que depende sigue a aquello de lo cual depende”. Es decir, si una persona tiene una posesión, por ejemplo un terreno, es también poseedor de lo que está dentro de ese terreno, por ejemplo, un árbol y sus frutos.
b) Audiatur et altera pars “que se escuche también la otra parte”. En una disputa deben escucharse las dos partes.
c) Pacta sunt servando “los pactos han de ser respetados”
d) In dubio, pro reo “ante la duda, a favor del reo”
UNITAT 3. DEL MÓN CLÀSSIC A L'ACTUALITAT: POLÍTICA I DRETS ROMANS
1-) Una vida molt completa.
Cato, ortus municipio Tusculo, primum stipendium meruit annorum decem septemque, tribunus militum in Sicilia fuit. Quaestor obtigit P. Africano consule. Aedilis plebis creatur cum C. Helvio. Pretor provinciam obtinuit Sardiniam. Consulatum gessit cum L. Valerio Flacco, sorte provinciam obtinuit Hispaniam citeriorem, exque ea triumphum deportavit.
In omnibus rebus singulari fuit industria: nam et agricola sollers et peritus iuris consultus et magnus imperator et probabilis orator et cupidissimus litterarum fuit, quarum studium senior arripuerat.
Cornel·li Nepot, Adaptat de Cató 1-3.
Traducció
Cató, nascut al municipi de Túscul, en primer lloc va fer el servei militar als 17 anys, fou tribú militar a Sicília. Va esdevenir qüestor quan era cònsol Publi Africà. Va ser nombrat edil de la plebs juntament amb Gneu Helvi. Quan era pretor va governar la província Sardenya. Va desenvolupar el consolat juntament amb Luci Valeri Flac, va governar per sort la província d'Hispania citerior, i d'aquesta va tornar triunfant. Ell únicament tenia una gran activitat en tots els assumptes: doncs fou un habilidós pagés, un expert en el jurisconsult, un gran general, un apreciable orador i també un apassionadíssim de les lletres, l'estudi de les quals va començar de jove.
2-) El Senat.
Condidit civitatem, quam ex nomine suo Romam vocavit. Postea haec egit: multitudinem finitimorum in civitatem recepit, centum ex senioribus legit, quorum consilio omnia agebat, quos senatores nominavit propter senectutem. Deinde regnum Priscus Tarquinius accepit. Hic numerum senatorum duplicavit.
Eutropi, Adaptat de Breviari I, 2 i 6.
Traducció
(Rómul) Va fundar la ciutat que va nomenar Roma a partir del seu nom. Després va fer aquestes coses: va acceptar una multitud de pobles veïns a la ciutat, va triar cent persones entre les ancianes, amb la decissió de les quals ho feia tot, als quals les va nomenar senadors a causa de la seva vellesa. Després va regnar Tarquini Prisc. Aquest va duplicar el nombre de senadors.
3-) El Senat romà reunit a la Curia Hostilia. Fresc de Cesare Maccani, Roma (Aquest fresc representa una catilinària pronunciada per Ciceró-a l’esquerra del fresc- contra Catalina-a la dreta, assegut.)
4-) La finalitat de la vida política
Honorum populi finis est consulatus. Ciceró, Planc 60.
Traducció
La finalitat de les magistratures del poble es el consolat.
5-) Classificació del Dret
Nam nos ministri iuris separamus aequum ab iniquo, licitum ab illicito. Dividitur quidem ius in duas species: aliud privatum, aliud publicum; et haec omnia plene et aperte exemplificat. Item dividitur ius privatum in tres species, nam colligitur ex iure naturali et ex iure gentium et ex iure civili.
Ulpià, I, 1, 1.
Traducció
Nosaltres, els ministres del dret, distingim el que és just del que és injust, el que és lícit del que és illícit. Sense cap dubte el dret es divideix en dos tipus: un de privat i un de públic; i exemplifica totes aquestes coses de manera plena i àmplia. De la mateixa manera el dret privat es divideix en tres tipus: doncs està compost del dret natural, del dret de gents i del dret civil.